Ja fa dies que toca passar-se per aquí, per posar al dia la pàgina, per posar de manifest el cúmul de pensaments, tant positius com negatius, tant de la feina com els de caire personal, els que porten associades coses bones i altres de no tant...
Reflexiono, penso, decideixo, discrepo, però sobretot, observo, i n'estic orgullosa. M'agrada adonar-me de les meves coses bones, de les qualitats que tinc: com a persona, dóna, estudiant, docent, curiosa...
Sóc conscient de la gent que m'estima, de la meva família, dels amics, de lo bona que sóc... tot i que a vegades no em publicito "lo" suficient de cara a la galeria.
Ho dic perquè dissabte a la tarda vaig rebre una trucada. Era la mare d'una nena, a qui la mare d'un antic alumne li havia donat el meu número per tal que pogués fer classes de repàs a la seva filla.
La veritat és que és molt guay quan et truquen perquè algú ha parlat bé de tu, i es volen posar en contacte amb tu perquè ajudis als seus fills.
Molts cops et truca gent desesperada. Altres, pares il·lusos de la realitat dels seus fills, que, o no la volen veure o la tenen tan llunyana que mai no es podran ajuda.
No sé quin tipus de cas serà aquest. Ho sabré dimecres, en la nostra primera classe.
La qüestió que volia comentar és el fet que et truquen i et diuen:
"Hola, m'ha donat el teu telèfon fulanito, perquè li vas fer classe al seu fill, i a mi m'agradaria que li fessis classe a la meva..." t'expliquen la situació, els preguntes i et fas una breu idea del panorama. Però aleshores sempre segueix el tema més delicat..... ELS DINERS.
"Quant cobres tu?" I aquesta és una pregunta que a mi em fa por, perquè si els dius poc, fas el primo, però si els dius molt, quedes com un gilipolles!! Aleshores, jo tinc una tarifa establerta que són 18€, que sempre dic que es poden negociar.
Hi ha gent a qui 18€ per una classe particular li semblen un robatori. Doncs bé, jo he de dir que sóc llicenciada, que estic fent un màster, que sóc profe i que tinc experiència demostrada en el camp, de més de tres anys, amb un considerable número de nens de diversa procedència, problemàtica i edat. A més, sóc molt versàtil i no m'importa fer una o tres assignatures alhora. Em preparo les classes, busco material i m'implico amb l'alumne. Sóc puntunal i normalment no miro que hagin passat els 60 minuts per agafar la jaqueta i marxar... A més a més, en defensa meva diré que hi ha acadèmies on cobren des de 16 fins a 35€ per una hora de repàs a casa, on el professor no ha de preparar res, i on l'acadèmia es queda desde 5 a 20€ per no fer res.
Així doncs, considero que 18€ és un preu raonable i just.
D'altre banda entenc que l'excusa de la crisi ens agafa a tots, i que per anar a casa d'una nena a tres minuts caminant de casa meva, i amb la que no m'hauré de preparar gaire cosa, ho puc rebaixar....
Però ja em va fer ràbia el comentari de... "és que 18€ me parece un abuso!". Bueno senyora, doncs facili repàs vostè!!!! no li fot!!!!!
A més sóc tonta, perquè li vaig dir que ho podíem negociar, i em va dir "a cuánto?" i directament li vaig dir 15€. És clar, ella encantada, suposo!!
I a sobre em diu "eso ya me parece mejor" jajajaja, faltaria más!!! jajajaja
La veritat és que la gent té una facilitat per parlar del que no coneix com si fos la feina amb la que es guanyen el pa....
Em deia que havia tingut un parell de noies que encara estaven estudiant, i que una li havia anat molt bé, que l'altre no tant...
Home, molt bé. Primer, que tot i no conèixer-me, que no em posi en dubte, sinò, directament que no em truqui (perquè sé qui l'envia i sé que li haurà parlat bé de mi), i segon, que no és el mateix (ni pel mateix preu) que li faci classes una nena de 18 anys que acaba de sortir d'escola, que jo, que modestament, ja en tinc una mica de vida, en aquest camp....
Vamos, que em vaig emprenyar, i a sobre em vaig abaixar els pantalons... però el proper dia li penso dir.
Està clar que per tal i com jo sóc, s'adonarà que està fent un bon fitxatje en poques sessions, però m'he de publicitar més, que sinò em menjaré els mocs!!!! :O
_____________________________
Canviant de tema i tornant a les reflexions inicials, m'agrada observar i veure les coses. Tinc com una qualitat o un sisè sentit que m'acaba donant la raó. (Pot sonar arrogant, però és així!!! :D)
M'agrada ser conscient i estar contenta pels amics que tinc :D
Tinc dilemes sobre què fer amb el meu futur... (els explicaré).
Em fa molta ràbia la falsedat, la gent, la pèrdua de valors a nivell social, al carrer... :S Observo i m'adono que sóc molt millor, amb el temps que passa i això, és.... tan maco!!!! :D
Ja sé que és molt arrogant, però ho dic (igual que ho deia fa un parell d'anys). Sóc una de les millors persones que conec, tinc raó i n'estic orgullosa :D :D
Ja no m'empipen tant les coses com abans, serà que m'estic fent gran :) jajaja (vull dir les coses tontes... jajaja) Tinc més paciència, però no estic per tonteries. Tinc altres motlles i altres aspiracions i qüestions, reptes a la vida, més profunds, per tenir "només 24".
M'empipa quan la gent em qüestiona.
Quan et trobes algú al carrer, al tram, o algun despistat es posa en contacte amb tu i et diu "i què fas?" i tu dius "vaig acabar la carrera al setembre i estic fent un màster de genètica humana", i amés ho dius amb un somriure d'orella a orella, amb tota la satisfacció del Món. I aleshores el personatge et diu "i què més fas?" i tu, com si t'haguessis de justificar comences... "bé, faig classe a alguns nens, i em dedico al màster, pel qual em passo tot el dia a la facultat", i et miren amb cara de: i ja està?
Doncs em fot aquesta gent. Gent propera que sap que fa més de 5 anys que em vaig posar a currar per primer cop i que des d'aleshores no he parat, que des d'ençà, m'he tret la carrera, he treballat, he fet anglès, el CAP, m'he tret el carnet de conduir i moltes altres coses més, i ara, que també vaig el que em surt dels nassos, sembla que m'he de justificar!!!! argggggg A ells els posava jo a picar a la mina, home!!
_______________________
No sé que fer amb el meu futur, i és que estic molt contenta i orgullosa de la vida que estic portant a terme, i estic feliç perquè a poc a poc vaig aconseguint moltes d'aquelles coses que sempre he volgut i m'he proposat, i les veig!! que això és el millor!!! :D
Jo sempre havia dit que volia fer un doctorat.
Però ara... (i ja no per les coses dels departaments i la gent, directament, tot i que sí indirectament), em paro a pensar en coses i... sento que això no m'omple tant, i hi ha coses que considero més importants a la vida, que crec que si les fes m'omplirien més. Em refereixo a promulgar valors i fer coses per un mateix i per els altres...
Ja sé que és molt utòpic, però em ve de gust estalviar i passar un any viatjant i vivint al nord d'Europa, per mi!! :D
També sento que el que he de fer en aquesta vida és ensenyar valors humans, donar estimació a qui no en té tanta...
Bé, crec que només jo m'entenc...
Ho he de seguir pensant... de fet no tenia gaire temps, perquè les FPI ja han començat... no sé pas si la sol·licitaré... perquè del que gairebé estic segura és de que aquesta, no la vull.
_______________________
Torno a canviar de terç, perquè aquestes coses em crispen els ànims.
Estic molt contenta i encantada de poder mirar als ulls a la gent guapa i maca.
Fa un parell de setmanes l'Ax va llegir el blog, i va llegir
l'entrada del 4 de Gener en que ell està referenciat. Bé, doncs es va sorprendre i no li va sentar gaire bé el que va llegir.
Per sort ho vam parlar, i descontextualitzat no tenia sentit, era una exageració, ho sé... un calentón meu que no anava enlloc. Li vaig explicar i ja està :D
La veritat és que em va saber greu (no que ho llegis, evidentment) sinò que li sentés malament. Però crec que ara més que mai tots dos sabem que cap dels dos juga un doble joc.
Així que
Alex, ja ho saps, en moltes coses no pensem gaire diferent, i en moltes coses no discrepem tant, i tenim angles de visió prou semblants. Per qualsevol cosa, aquí estic, ok? ;) Mua!!
PD: Al seu blog parlarà de cinema, així que animeu-vos a visitar-lo ;P
___________________
M'encanta somiar la possible fusió amb algunes de les persones que es creuen a les meves vides. Però no ho portaré a la realitat, i menys contra la seva voluntat.
Mentrestant, segueixo esperant al meu amor. (Però vine ja, que tinc el sopar preparat i es refreda... jajaja).
Només dir que sé que...
...Busco un tresor, que és preciat i valuós. Jo també ho sóc, així que el cuidaré :)
Sé que és difícil de trobar, un tresor, però també sé que està allà fora, i que, l¡immens oceà n'està ple, i que cadascú només veu el seu de tresor, el que li correspon.
Quan ens trobarem?.
Sé que seràs bromista, sociable, dspert, curiós, lluitador. Que t'agradarà viatjar, que seràs familiar, sensible, romàntic, amorós, xerraire. Que t'agradarà compartir i parlar, que seràs amable, sincer, carinyós. Que voldràs tenir fills, que jo li agradi, que s'enamori de mi, que m'estimi i em respecti, que es deixi estimar. Que jo hi pugui confiar i que me'l cregui (i al revés, és clar!!!)
És demanar molt? Para todo lo demás, MasterCard, peqruè tot lo demés ja m'ho he trobat, i això, no ho tenia...
:P
A qui li molesti, que no llegeixi, perquè jo sóc així de clara, i no m'empenedeixo del que escric aquí (i no va per tu, Alex :P).
A tothom que estimo, que m'estima i a qui li caic bé.
Gràcies per conèixer-nos i per compartir estones.
Un petonàs :D
.JPG)
